Front Iugoslau

Front Iugoslau

Segona Guerra Mundial
En sentit de les agulles del rellotge des de l'esquerra: Ante Pavelić visita Adolf Hitler al Berghof; Stjepan Filipović penjat per les forces d'ocupació; Draža Mihailović conferència amb les seves tropes; un grup de txètniks amb soldats alemanys a un poble de Sèrbia; Josip Broz Tito amb membres de la missió britànica
Tipus	país a la Segona Guerra Mundial i teatre d'operacions
Data	6 abril 1941
Escenari	Iugoslàvia
Lloc	6 d'abril de 1941 – 25 de maig de 1945
Estat	Iugoslàvia
Resultat	Victòria dels Partisans i dels Aliats Derrota de l'Alemanya nazi als Balcans Derrota i deposició de l'Estat Independent de Croàcia, del Govern de Salvació Nacional, dels Txètniks i d'altres col·laboradors de l'Eix Els Partisans comunistes aboliren la monarquia sèrbia iugoslava Establiment de la República Federal Socialista de Iugoslàvia
Bàndols
Abril de 1941: Tercer Reich Itàlia Hongria 1941–43: Tercer Reich Govern de Salvació Nacionala Itàlia Montenegroa Albània Croàciaa Bulgària Hongria Txètniks 1943–45: Tercer Reich Govern de Salvació Nacional (fins 1944) Montenegro (fins 1944) Guàrdia Nacional Eslovena Albània (fins 1944) Croàcia Txètniks Bulgària (fins 1944) Hongria República Social Italiana Abril de 1941: Regne de Iugoslàvia 1941–43: Txètniksb Suport: Govern iugoslau a l'exili Regne Unit  Estats Units   1941–43: Partit comunista de Iugoslàvia Partisans[N 1] Suport:  Unió Soviètica 1943–45: República Federal Democràtica de Iugoslàvia Partisans  Regne Unit  Unió Soviètica (1944–45) Bulgària (1944–45) LANÇ (1944–45)  Estats Units (limitat) Suport: Govern iugoslau a l'exili
Comandants
Maximilian von Weichs Alexander Löhr (P.D.G.) E. Glaise-Horstenau Mario Roatta Alessandro P. Biroli Ante Pavelić Slavko Kvaternik Jure Francetić† Vasil Boydev (bg) Asen Nikolov (bg) Milan Nedić Sekula Drljević Kosta Pećanac† Leon Rupnik Xhem Hasa† Dušan Simović Danilo Kalafatović Draža Mihailović I. Trifunović-Birčanin Dobroslav Jevđević Pavle Đurišić Momčilo Đujić Zaharije Ostojić Petar Baćović Vojislav Lukačević Jezdimir Dangić Nikola Kalabić Dragoslav Račić Karl Novak Josip Broz Tito Ivan Ribar Arso Jovanović Andrija Hebrang Svetozar Vukmanović Kosta Nađ Peko Dapčević Koča Popović Petar Drapšin Mihajlo Apostolski Ivan Gošnjak Aleksandar Ranković Milovan Đilas Sava Kovačević† Boris Kidrič Franc Rozman† Fiódor Tolbukhin Vladimir Stoychev
Forces
300,000 (1944)[1] 321,000 (1943)[2] 170,000 (1943)[3] 130,000 (1945)[4] 70,000 (1943)[5][6] 40,000 (1943)[7] 12,000 (1944)[8] 700,000 (1941) (400,000 mal preparats)[9] 93,000 (1943)[10][11] 100,000 (1943)[12] 800,000 (1945)[13] 580,000 (1944)
Baixes
Alemanya:[14]c 19,235 morts 14,805 desapareguts; Itàlia:d 9,065 morts 15,160 ferits 6,306 desapareguts; NDH:[15] 99,000 morts Partisans:[16] 245,549 morts 399,880 ferits 31,200 morts de les ferides 28,925 desapareguts
Civils morts: ≈514,000[17]–581,000[18] Total de víctimes iugoslaves: ≈850,000[19]–1,200,000 a ^ Règim titella de l'Eix establert en territori iugoslau b ^ Moviment de resistència. Actuà en col·laboració de les forces de l'Eix des de mitjans de 1942, perdent el suport oficial Aliat el 1943[20][21][22] Noms sencers: inicialment: "Destacaments Txètniks de l'exèrcit iugoslau", posteriorment "Exèrcit iugoslau a la Pàtria". c ^  Baixes a la zona dels Balcans, incloent Grècia, des d'abril de 1941 i fins a gener de 1945. d ^  Incloent les baixes de la invasió de Iugoslàvia.

El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix.

L'abril de 1941, el Regne de Iugoslàvia va ser envaït ràpidament per les forces de l'eix, quedant dividit entre Alemanya, Itàlia, Hongria, Bulgària i pels règims-titella de Croàcia i Serbia. Com a conseqüència, es van generar dos moviments de resistència, portant a terme una lluita de guerrilles: els Partisans, moviment republicà sota lideratge comunista, i els Txètniks, milícia monàrquica i nacionalista sèrbia coneguda oficialment com l'"Exèrcit Iugoslau en la Pàtria". Aquestos dos moviments guerrillers, però, prompte van dirigir les seues actuacions l'un contra l'altre.

L'Eix va realitzar una sèrie d'ofensives dirigides a destruir els Partisans, cosa que va estar a punt d'ocórrer a l'hivern i primavera de 1943. Malgrat els contratemps, els Partisans van forjar-se un prestigi com a força de batalla, guanyant-se el reconeixement dels Aliats Occidentals, establint la base per a la fundació de l'Estat iugoslau de posguerra. Amb suport en logística, equip, formació, i poder aeri dels Aliats Occidentals, i de les tropes de terra soviètiques durant l'Ofensiva de Belgrad, els Partisans finalment van guanyar el control del país sencer i de les regions fronteres de Trieste i Caríntia.

El cost humà de la guerra va ser enorme. El nombre total de víctimes de guerra és disputat, si bé és generalment acceptada la xifra mínima d'un milió de persones. Entre les víctimes s'hi trobava la majoria de la població Jueva del país, part de la qual va morir en camps de concentració (p. ex. Jasenovac i Banjica) comandats pels governs-titella locals. El règim Ústaixa de Croàcia va portar a terme un genocidi contra les poblacions Sèrbies, Jueves i Gitanes de Croàcia, mentre els Txètniks portaven a terme la seua pròpia neteja ètnica en contra del Bosnians i Croats. Els alemanys van portar a terme execucions en massa de civils com a venjança per les activitats de la resistència (com p. ex. la Massacre de Kragujevac).

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «N» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="N"/> corresponent.